PLANA DE PANONIA

2009-07-22T12:54:00.005+02:00

LOCALITZACIÓ DE LA PLANA DE PANONIA

La plana de Panonia és el nom d’una regió que es troba a l'Europa Central, però on passen les aigües del riu Danubi i que actualment té una superfície total de 163.632,68 km2 repartida entre Hongria, on hi ha gran part de la seva extensió occidental, al sud de la regió arriba fins a Eslovènia, Croàcia i Sèrbia, al nord limita amb Eslovàquia i a l’oest amb Àustria. La regió de Panonia forma una plana rodejada per importants serralades i sistemes muntanyosos, al nord-est pels Carpats, a l'est pels Alps Transsilvans, al sud pels Alps Dinàrics i a l’oest pels Alps.

Font imatges: www.scotese.com
font text: pròpia

2009-06-16T13:03:00.003+02:00

Parcs Nacionals a la Plana de Panonia

La Plana de Panonia compta amb 9 parcs nacionals, 52 regions de protecció de l'entorn, 145 àrees de protecció de la natura i centenars d'espais protegits que, en total, representen la desena part del total del territori. Entre ells, la UNESCO ha anomenat Patrimoni de la Humanitat a les coves càrstic de Aggtelek i al Parc Nacional de Hortobágy.

Els defensors professionals de la natura no només tracten d'evitar la destrucció d'aquests valors inigualables, sinó també s'esforcen per fomentar. Gran part dels territoris protegits es troben a disposició de tots els amics de la natura.

Es pot descansar a la vora dels rierols o de rius cabalosos, al costat de pintorescs estanys o al costat d'un dels majors llacs d'Europa. Emprengui el camí i de seguida es donarà compte per si mateix: en molts llocs toparà amb erms, pantans, zones inundades, boscos, pastures pràcticament intactes que conserven la flora i la fauna autòctones originals.

Després de l’agitada vida diària, no hi ha res que ofereixi un major descans que la natura. A la part d’Hongria queden encara moltes terres verges, fins i tot en els voltants de la capital. Fer un llarg passeig pels parcs nacionals o en els territoris de protecció natural unit a l'observació d'animals i aus és la forma més barata de relaxar-se i refrescar-se. Als que agraden les excursions a peu, en aquesta zona els esperen més d'onze mil quilòmetres de senders senyalitzats per a recórrer. Exemples d'ells són els que existeixen en el Parc Nacional Bükk i en les altes terres de Mátra, que circulen a través dels impressionants fagedes de les muntanyes més altes d'Hongria. Les zones boscoses dels rius i rierols i les coves mil·lenàries abunden al nord del país.

L'amor a la natura i la seva defensa és molt popular en aquesta regió. Fins i tot en temps del comunisme hi va haver una forta oposició als projectes gegantins que la ficaven en perill. No obstant, malgrat els molts aficionats a la vida a l'aire lliure, no és fàcil trobar aglomeracions, tret d'algunes excepcions.

Les parts més remotes de las colines de Buda i Pilis són poc freqüentades, fins i tot en la popular península de Tihany juntament al costat, la primera reserva natural del país, hi ha senders solitaris. A les muntanyes de Zemplén, al nord o al bosc de Bakony, a l'oest, es pot caminar tot el dia sense trobar ningú.

Per ser una regió tancada al mar, Panonua té una estreta vinculació amb l'aigua. Es calcula que hi ha més de 3.500 quilòmetres de camins d'aigua que travessen la regió en totes les direccions. Dos grans rius, el Danubi i el Tisza, el creuen de nord a sud i desenes d'afluents i rierols formen una embolicada xarxa aquàtica a tot el territor; diversos grans llacs: Balaton el major de l'Europa central i occidental, Velence, Ferty i Tisza i molts altres petits creen reserves úniques per a les aus i paradisos per als pescadors.

PARCS NACIONALS

Aggtelek
Aquest conjunt de prop de 700 coves que s'estenen entre Hongria i Eslovàquia al llarg de 25 quilòmetres, és un dels més espectaculars del món, declarat Patrimoni de la Humanitat. Al seu interior s'han identificat fins a 500 espècies animals i espècies vegetals pròpies de les formacions càrstiques. Hi ha diversos itineraris i en les coves més grans se celebren concerts.

Imatge de l'interior de les coves de Aggtelek

Balaton
A la península de Tihany es va crear la primera reserva natural d'Hongria per protegir l'abundant i variada fauna, els estranys cons formats per antics guèisers i els llacs creats en els cràters de volcans extingits. Hi ha nombrosos senders per explorar el parc.

Bükk
Com el seu nom indica, Bükk significa faig, en aquest parc del massís de Mátra abunden les fagedes, però també les coves,
més de 800 que es poden visitar a Lillafüred, l'aire pur i una naturalesa única amb flora i fauna variades.

Un dels camins envoltats per faig al parc nacional de Bükk

Duna-Dráva
Entre el curs del Danubi i el seu afluent el Drava s'ha creat aquest parc, inaugurat el 1996, en el qual es troben 121 espècies de plantes protegides, 43 classes de peixos, 24 de libèl·lules i 465 de papallones. A més hi ha cérvols, àligues i cigonyes negres.

Duna-Ipoly
A les rodalies de la corba del Danubi, comprèn les muntanyes de Pilis, Visegrád i Börzsöny i les valls del Danubi i Ipoly i entre les seves belleses naturals hi ha grutes, columnes de pedra amb forma d'orgue, fins a 335 fonts d'aigua i multitud d'espècies de plantes, algunes de l'època glacial, aus i altres animals.

El riu Danubi al seu pas pel parc Nacional de Duna-Ipoly

Ferty-Hanság
Format pel llac Ferty, entre Àustria i Hongria, i el canal Hanság és un territori poblat de aiguamolls, en els que nien 210 espècies d'aus. Es pot visitar en barca, observant, de passada, les originals habitatges lacustres.

Hortobágy
Situat al centre de la Gran Llanura és un autèntic oasis en mig de l'estepa. Cal recórrer amb guia i no estan permesos els vehicles a motor. Poden observar grulles, llúdrigues, senglars i els animals habituals a la plana, bous grisos i cavalls nóniusz. El parc és Patrimoni de la Humanitat des de 1999.

Kiskunság
Com en Hortobágy, la major part del parc és prat. Degut a la seva gran extensió, més de 48.000 hectàrees, està dividit en diverses zones, la majoria tancades al públic. Crida l'atenció les dunes mòbils i els seus espectaculars llacs.

Una de les praderes del parc Nacional de Kiskunság

Körös-Marose
Compost per sis seccions, és un dels parcs més recents. Conté des de boscos de tipus tropical i llacs coberts de nenúfars, fins a 18 espècies d'estranys cargols.

font: www.europa.eu, www.hungriaturismo.com

2009-06-15T17:12:00.002+02:00

Àustria a la Plana de Panonia

Àustria és un país de la Unió Europea que limita al nord amb Alemanya i la República Txeca, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, al sud amb Eslovènia i Itàlia i a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein. La seva superfície és de 83.871 km ², i té 2.558 km de fronteres, sense costa. La Plana de Panonia es troba a l'oest del país banyada pel riu Danubi. És el principal riu d'Àustria tot i que només recorre part del nord i oest del país. No obstant això, gairebé tots els rius del país són tributaris de Danubi. Les excepcions són el riu Vorarlberg, que és tributari del Rin, i petites zones del nord, que són tributàries de l'Elba a través del riu Moldava. El Danubi entra a Àustria per Passau, a la frontera amb Alemanya. Passa per les ciutats de Linz i Viena, i continua fins a Bratislava, a la frontera amb Eslovàquia després de recórrer 357 km a Àustria. Al poc d'entrar al país rep al Inn (Eno), que passa per Innsbruck, l'afluent més important és el Salzach, que passa per Salzburg. El Inn porta, en la seva desembocadura, tanta aigua com el propi Danubi. Un altre dels afluents importants del Danubi és el Traun, que té, en el seu curs alt dels llacs Hallstatt i Enns. Els afluents més importants d'aquest riu són el Steyr i el Leith, que corre durant molts quilòmetres paral lel al Danubi. Per la dreta, i fent frontera amb la República Txeca, li arriben les aigües del Moravě. El Danubi és un riu internacional fàcilment navegable per barcasses fluvials. Aquest caràcter de via de comunicació va ser vital per Àustria, ja que va suposar la base de la seva economia durant segles.

Les terres baixes de Panonia es corresponen amb la vall fluvial del Danubi. Ocupen l'est i el sud-est del país. En elles trobem turons suaus i altiplà, d'altituds inferiors als 500 metres. Les conques d'aquesta regió se centren al voltant de Klagenfurt, Graz i Viena, i s'estén fins a les fronteres amb Servia i Hongria. Podem trobar grans valls d'al luvió en les marges dels rius Danubi i Leith.

La vegetació austríaca a la plana de Panonia pertany al imperi Holoàrtic. Es tracta d'un bosc mixte de planifolis i coníferes, amb predomini del bosc caducifoli a les valls i la plana del Danubi, i de coníferes a les muntanyes. Les espècies dominants són el faig, el roure i les coníferes com el pi, altres són el bedoll. Els sòls austríacs són fèrtils, especialment els de les valls. En general es tracta de sòls al·luvials rics en nutrients. Les regions més grans amb sòls fèrtils són les de Viena, Klagenfurt i Graz.

Font: a partir de dades de www.austria.info/es i www.europa.eu

2009-06-15T16:38:00.005+02:00

Eslovàquia a la Plana de Panonia

La República d'Eslovàquia és un país del centre-est d'Europa pertanyent a la Unió Europea. Limita al nord amb Polònia, a l'est amb Ucraïna, al sud amb Hongria ia l'oest amb la República Txeca i Àustria. Té una superfície de 48.845 km ², i 1.524 km de fronteres. La capital d'Eslovàquia és Bratislava. Aquesta ciutat és la gran referència urbana del país. Es situa sobre el marge esquerre del Danubi, del qual és uns dels principals ports comercials del riu, ja que es troba molt a prop de les fronteres amb Àustria, amb Hongria i amb la República Txeca. La zona més poblada del país és l'entorn del Danubi i les seves planes. Molt menys poblades estan les muntanyes.

A la plana de Panonia situada al sud-oest del país hi ha un predomini de les influències oceàniques en el clima, la temperatura mitjana anual és d'uns 9-10 º C. La temperatura mitjana del mes més calorós és d'uns 20 ° C i la temperatura mitjana del mes més fred és superior a -3 º C. Aquest tipus de clima es produeix en Záhorská nížina i Podunajská nížina. És el típic clima de la capital, Bratislava.

font: pròpia

imatge: www.uned.es

2009-06-15T14:38:00.005+02:00

RELLEU

En el darrer gràfic de l’apartat 3.5 Escorça del Punt Origen de la Plana de Panonia, es recull visualment els moviments de l’escorça base de la CP tant en sentit ascendent com descendent i per les raons que allà s’expliquen.

Com ja s’ha indicat anteriorment la pressió entre les capes segueix present i continua afectant a la configuració del terreny. En la següent imatge es presenta un estudi recent sobre la direcció d’aquestes capes. Per a la interpretació de la imatge, és necessari posar atenció als signes + i – ja que indiquen quines varen ser les zones que en el Quaternari varen experimentar pujades o baixades de nivell i que, lògicament es corresponen amb l’orogènia actual.

Mentre que les muntanyes que la rodegen tenen unes altures mitjanes relativament elevades (Carpats 1500m, Alps Dinàrics 1000 m, Est i Sud-est dels Alps 2000 m), la Plana de Panonia és una zona molt plana. Més del 80% d’aquesta plana té una altura inferior als 200 m. A la part central i més extensa de la plana el punt més alt arriba als 183 m.

Si bé la nació que ocupa la major part de la Plana de Panonia és Hongria, no s’ha d’identificar el relleu d’ambdues encara que comparteixin un gran part del territori. No obstant Hongria abasta zones no incloses a la Plana de Panonia i al mateix temps aquesta plana inclou zones que pertanyen a altres països com ja s’ha indicat anteriorment.

Tractant-se d’una plana, el seu relleu no és complex, tot i així pot ser de gran utilitat mostrar una primera imatge global que a més la situï en el marc de les muntanyes que l’envolten.

S’observa en la següent imatge

Tot i que predomina la plana, el relleu no és uniforme i es poden distingir diverses àrees que si bé es situen fonamentalment a Hongria, també s'estenen per la part Sud d'Eslovàquia i, sobretot, pel Nord de Sèrbia.

Donat que el Danubi transcorre de manera transversal (veure apartat Hidrografia) pel seu territori, es pot establir una primera divisió utilitzant-lo com a referència. A l’Oest del Danubi es situa el Transdanubi i la Plana petita, el Petit Alföld , que ocupa una extensió d’uns 9.000 km² aproximadament.

A l'Est es troba la Gran Plana que limita al Nord amb la zona de les Muntanyes Altes. La gran plana, el Gran Alföld, ocupa la major part a l’est del Danubi, és la zona més àmplia de la plana de Panonia, ocupant una extensió d’ aproximadament 100.000 km².S'estén en direcció est cap a Romania. Pel Nord es troba amb les Muntanyes Altes, les quals s'estenen cap a l'est des de l'entrada del Danubi a Esztergom al llarg de la frontera entre Hongria i Eslovàquia . En aquestes muntanyes es troba el pic més alt d'Hongria.

Al Sud, a la part de Sèrbia, i encara que també predomina la plana, es troben les Muntanyes de les Illes , anomenades així perquè eren illes quan existia el mar de Panonia.

És una plana baixa i ondulada amb molt poca presencia de relleu. Dos terços d'aquesta plana tenen una horitzontalitat quasi perfecta, per sota dels 100 metres d'altitud. Es tracta d'una plana al·luvial, composta per sediments fluvials i mantells de “loess” (Material de llim de color groc d'origen glacial o fluvioglacial. És un material fi, que el vent transporta i diposita).

Com ja s'ha indicat anteriorment, i tal com es pot veure en la primera figura d'aquest apartat, aquesta zona és la que va acumular una major profunditat de sediments, fet que amb la primesa de la litosfera i a les pressions de les plaques, va donar lloc a que es deprimís en el Quaternari. Per aquests motius , constitueix la zona més fèrtil de la plana.

El riu Tizsa, afluent del Danubi, divideix longitudinalment la Gran plana en dues parts no simètriques.

La figura adjunta dóna una clara imatge d’aquesta zona.

A l'àrea situada a l'oest del Danubi, es troba la zona anomenada Transdanubia, que consta de diverses parts, bàsicament una més muntanyenca i una altra en la que predominen els pujols. La zona muntanyenca de Transdanubia, s’estén des del llac Balaton fins al Danubi en direcció de sud-oest a nord-est. Són muntanyes càrstiques d’ aproximadament 200 quilòmetres d'extensió que han format una xarxa d'aigües subterrànies Aquesta xarxa ocupa un paper essencial en l'oferta d'aigua de la regió i s'utilitzen també com aigües medicinals. Presenten una gran varietat de relleus. En l'àrea meridional s'aixequen les aïllades muntanyes Mecsek i en la zona septentrional estan els monts Bakony, situats al nord del llac Balaton, el llac més gran d'aigua dolça d’Europa central. Són famoses pel seu lignit i mineria de bauxita. La seva altura varia des dels 210 als 700 metres.

A aquesta zona pertanyen també els monts Visegard després dels quals el Danubi gira en angle recte per a dirigir-se al sud.

Les coves i aigües medicinals dels pujols de Buda, properes a Budapest li han donat un gran valor.

Els pujols Transadanubia van en direcció Est-oest des de la vall del Zala fins al riu Danubi. Al nord es situa el llac Balaton, i la vall del Drava al Sud. En la seva estructura destaquen dues muntanyes que sorgeixen per sobre de la resta, són les anomenades Mecsek i Villany. L'aprofitament d'aquests pujols és fonamentalment per a prades.

La Petita Alföld (o Plana Petita), es situa a la part nord- occidental de la plana de Panonia , s'estén cap a Àustria i Eslovàquia muntanyes de la qual està rodejada. La seva superfície és d'uns 9.000 Km^2. Presenta mantells al·luvials modelatges en terrasses recobertes de “loess”. La part més baixa de la plana, al costat de la frontera austríaca, està ocupada per pantans i pel llac Neusiedl en la seva zona meridional. És en general una regió agrícola rica.

Es tracta d'una plana ondulada, la cota de la qual no supera els 200 metres. També està formada per dipòsits fluvials i de “loess”.

Aquí el Danubi va formar el seu al·luvió més gran a Europa. Es tracta d’un territori denominat(Szigetk öz) situat en una illa entre el Danubi i els seus afluents. Té una longitud de 52,5 km i una amplada de 6-8km, amb una superfície d’uns 375km². És la més gran d’Hongria. L’altitud del territori varia entre 110 i 125m. El seu jaç de grava conté una gran quantitat d'aigua potable.

Finalment cal citar les denominades muntanyes de les illes panòniques.

Amb aquets nom es coneixen 4 muntanyes situades al sud de la Plana de Panonia, concretament a Sèrbia, a la Península de Vojvodina. El seu nom es deu al fet que aquestes muntanyes eren illes quan existia el mar de Panonia. Entre aquestes en troben: Frusca-Gora i les Vrsac mountains.

En la imatge adjunta s’ha situar la muntanya Frusca-Gora. La seva localització és fàcil donada la seva proximitat amb les Iron gates.

2009-06-15T12:37:00.012+02:00

HIDROGRAFIA DE LA PLANA DE PANONIA

Es basa fonamentalment en el riu Danubi i la seva conca. Addicionalment es tractarà l’exsitència d’un llac de gran dimensió, el llac Balaton.

La importància de la conca del Danubi es desprèn de dues xifres principals:

Abasta una superfície d'uns 800.000 km², el que el converteix en el segon riu més important d'Europa després del riu Volga.
En el seu recorregut creua 18 països, és la conca que abasta més països del món. La superfície més àmplia correspon a Romania amb 228.500 km².

Donada la importància de les magnituds que s'han indicat i tenint en compte la posició estratègica del Danubi en el comerç i en la connexió i relació entre els països que formen la seva conca, és d'utilitat, abans de continuar amb els aspectes més físics, descriure, encara que sigui breument el funcionament d'un element coordinador/regulador creat pels propis països.

Es tracta de la convenció signada a Belgrad al 1948 que va constituir l’ instrument legal internacional per a governar la navegació al Danubi, garantint la lliure circulació , d'acord amb els interessos i drets sobirans dels països signants. A més , es procurava afavorir i estrènyer les relacions econòmiques i culturals entre ells i amb altres nacions.

Els 11 membres signants van ser: Àustria, Bulgària, Croàcia, Alemanya, Hongria, Moldàvia, Eslovàquia, Romania, Rússia, Ucraïna, Sèrbia i cadascun d'ells es comprometia a mantenir la seva part del riu en condicions navegables.

Com a conseqüència, han estat registrades banderes de més de 30 països.

La comissió del Danubi està formada pels representants dels membres (un per estat) i el seu objectiu és supervisar la implementació dels acords del 1948 i la realització de les tasques necessàries per a facilitar la navegació pel Danubi.

Els idiomes oficials són l’alemany, el francès i el rus.

El resultat ha estat positiu i ha permès actuar per a corregir influències negatives en el comerç derivades de moments de crisis o de conflicte.

Els canvis que s'han produït en l'estructura mundial com la caiguda del taló d’acer , l’ampliació de la C. E , obliguen a dissenyar estratègies apropiades per a desenvolupar els mateixos objectius, especialment els que es refereixen a afavorir la relació i el comerç entre els països, però en un marc més ampli i més global com l’actual procurant que sigui positiu per a tots.

A més a més ha de contemplar la possibilitat de què es pugui variar la posició d'uns països en relació amb uns altres, : p. ex: passar a convertir-se en membre de l'U.E, encara que uns altres no ho siguin i actuar igualment buscant els aspectes positius de cada nova situació.

Tornant als aspectes físics, és un riu molt llarg , els seus 2780 km el situen en segona posició entre els rius d'Europa després novament del Volga. La seva amplària arriba a 1,5 Km, i la seva profunditat a 8 metres en alguns punts.

El seu cabal en la seva desembocadura, al Delta del mar Negre és de 6500 m³/s, com correspon a un riu amb una conca extensa. El seu cabal màxim en la goles de les Iron gates (es va mesurar el 13 d'abril de 2006 ) va ser de 13.400 m³/s. El Danubi ha causat fortes inundacions en gairebé tots els països que travessa, especialment a Romania. El seu cabal a Viena ja té, en terme mitjà, uns 1.900 m³/s, a Budapest , 2.350 m³/s i a Belgrad, 9000 m³/s.

La població situada en la seva conca ascendeix a uns 81 milions de persones.

És navegable per vaixells transoceànics fins a Braila (Romania) i per embarcacions fluvials fins a Ulm (Alemanya), a una distància d'uns 2.575 km. Aproximadament, 60 dels seus 300 afluents són navegables.

Es recull a continuació una imatge topogràfica amb la conca completa del Danubi.

Per a facilitar la seva visualització s’inclou un enllaç directe amb aquesta i altres imatges de les conques

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/8074

Així mateix s’inclou un mapa que reflexa les actuacions interfrontereres entre varis països per al millor aprofitament hidràulic

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/8076

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/8087

CONCA DEL DANUBI

Font: http://www.icpdr.org/icpdr-files/8074

En la següent imatge s’observen diferents usos als que es destina la conca.

Tot i que desprès es tracten individualment els tres principals afluents i les seves subconques aquesta imatge ens proporciona una informació global de tots aquests.

http://earthtrends.wri.org/pdf_library/maps/watersheds/eu2.pdf

Font: http://earthtrends.wri.org/pdf_library/maps/watersheds/eu2.pdf

Pel que fa a la plana de Panonia, només una part de la conca del Danubi s'inclou en aquesta, mentre que per a les altres 3 conques que analitzarem breument, la part inclosa en la plana és major , i a vegades total.

De les tres zones en les quals se sol dividir el recorregut, la primera d'elles, l'Alta queda fora del marc de Panonia.

El Danubi entre a la Plana de Panonia per la zona del Petit Alföld , i ho fa emergint per la gola d'Hongria prop de Bratislava, lloc en el que pot considerar-se finalitzada la Conca Alta. La imatge correspon a les Hungarian Gates.

Font: http://s3.amazonaws.com/readers/2009/04/11/daube_1.jpg

Allà el riu redueix la velocitat que assolia en el tram alt a causa de la disminució del pendent del recorregut. Es torna més ample i es converteix en navegable.

Com a conseqüència diposita grans quantitats de grava i sorra en el jaç, el que genera la formació de dues grans illes, una al costat eslovac del riu, i l’altre al costat hongarès. La superfície conjunta d'ambdues és de 1 869 km², i tenen uns 190. 000 habitants.

Quan el Danubi arriba a la gola de Esztergom, perfora aquest massís i es desvia cap al sud, passa per Budapest i recorre tota la Gran Plana (Gran Alföld) compartida per Hongria, Sèrbia i Romania, i on es diposita el “Loess” necessari per a aconseguir la gran qualitat del seu sòls i el desenvolupament de l'agricultura.

Veure enllaç: http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.map-of-hungary.co.uk/images/komarom-esztergom.gif&imgrefurl=http://www.map-of-hungary.co.uk/map-of-komarom-esztergom.htm&usg=__ngwIczROI8GRfKj6DEIxjK4YOH8=&h=566&w=602&sz=52&hl=es&start=7&um=1&tbnid=SniiLxbrR1y44M:&tbnh=127&tbnw=135&prev=/images%3Fq%3Desztergom%26hl%3Des%26sa%3DN%26um%3D1

Poc després de travessar la frontera d’ Hongria i prop de les muntanyes de Fruska-Gora (island muntains) , el Danubi torna a girar, en aquest cas cap a l'est per a passar a convertir-se en frontera amb Romania. A continuació deixarà la plana de Panonia a través de les Iron Gates a la frontera entre Sèrbia i Romania , coincidint també amb la finalització de l’altra part de la seva conca, la conca mitjana. Per això es pot dir que el seu recorregut per la plana de Panonia es correspon amb la Conca Mitjana.

És en aquesta conca mitjana on rep l'aportació dels seus tres principals afluents: el , Tisza, Drava i el Sava , fet que li permet quasi triplicar el seu volum.

Es recullen dues imatges referents a aquesta última part del recorregut per la plana de Panonia. La primera consisteix en un croquis de l'última de les tres goles que conformen les Iron gates, és a dir, la que marca el final del seu pas per Panonia , i l'altra , una imatge del recorregut en aquesta zona.

Conca del riu Tisza

Té una extensió de 157,186 Km² el que la situa com la major subconca del Danubi. A més, la seva extensió, 966 Km, converteix aquest riu en l’afluent més llarg del Danubi.

La seva conca es distribueix per 5 països entre els quals hi ha una important col·laboració transfronterera per a un millor aprofitament. S'adjunta un enllaç sobre aquest punt.

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/14441

L'estructura topogràfica de la conca es recull en la imatge següent.

Font: http://www.icpdr.org/icpdr-files/14419

Per a finalitzar amb les imatges, en el següent enllaç es mostra els diferents usos de la terra , en el qual predomina l'agricultura donada la gran qualitat de la terra.

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/14437

En aquesta conca es poden distingir tres seccions principals:

L'Alta , més muntanyenca i situada a Ucraïna, la Mitjana i la Baixa. Aquestes dues últimes són les que es troben a la Plana de Panonia essent a la Baixa on es produeix la trobada amb el Danubi.

Així mateix és en aquestes dues on rep l'aportació dels seus afluents.

Conca del Sava

És l'afluent que més aigua aporta al Danubi i el segon en quantitat d'aigua recollida.

La seva dimensió és de 95,419 km², és a dir la segona entre els afluents després de la del Tisza.

La seva conca és compartida per 5 països: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Sèrbia i Montenegro. A més, cal destacar que els acords presos entre aquests països per a la gestió conjunta d'aquest riu, es van prendre com exemple pilot per a la Directiva marc Europea per al Danubi i Europa.

Neix en les muntanyes a l'oest d’Eslovènia i passa a través de les terres baixes de Croàcia ja dintre de la plana de Panonia. Durant part del seu recorregut es converteix en la frontera entre Croàcia , contínua el seu recorregut, sempre dintre de Panonia, cap a Sèrbia i Montenegro i s'uneix amb el Danubi a Belgrad amb un cabal de 1,564 m³/seg.

Igual que el riu Tisza també té els seus afluents.

Conca del Drava

És el quart afluent del Danubi, si s’agafen com a variables la grandària de la conca i longitud del riu (719 km).

Connecta els Alps amb el Danubi, i per tant amb el Mar Negre. Es pot considerar que contacta amb la Plana de Panonia al Sud del llac Balaton, quan es converteix en frontera entre Croàcia i Hongria.

La seva conca es distribueix entre tres països: Àustria , on neix, Eslovènia i Croàcia.

S'uneix al Danubi a Osijek on té una amplària de 320m.

En la seva zona Alta, i, per tant abans d'entrar a Panonia s’han construït més de 20 dics per a aprofitar el seu gran cabal d'aigua per a la generació d'electricitat.

Llac Balaton

Està situat a Hongria, al cor del Transdanubi , a uns 100 km de Budapest dintre de l'àmbit de la plana de Panonia.

És un dels majors llacs d'Europa amb 77 km de llac i uns 3-5 km d'ample, se l’ha arribat a anomenar el Mar d'Hongria. És poc profund, uns 2,5 metres de profunditat, si bé en algunes zones arriba als 12 m.

És d'aigua dolça, rep l'aportació d'aigua del riu Zala i aquest alimenta a la vegada al riu Sio.

S'inclou una imatge del llac Balaton.

Font: http://www.eosnap.com/public/media/2009/05/hungary/20090517-hungary-full.jpg

2009-06-14T15:56:00.008+02:00

El canvi climàtic a la regió de Panonia

Com afecta el canvi climàtic a la plana de Panonia és una altre de les qüestions que ens interessaria desenvolupar en el nostre bloc. Én aquest apartat repasarem com aquest problema medi ambiental es percet a la nostra regió estudiada a través de la tendència que segueixen els gràfics de precipitacions i temperatura.

Els gràfics estudiats sobre la regió central de la plana de Panonia adverteixen de la tendència que està provocant sobre aquesta regió l´augment de la concentració de CO₂ a l´atmosfera a la temperatura mitjana de la plana i en definitiva, de l´increment de l’efecte hivernacle.

En aquest gràfic queda demostrat que en la última dècada del segle XX les temperatures es van disparar en comparació amb la temperatura mitjana del període d'anys entre el 1961 i el 1990. Per una banda tenim la mitjana de la temperatura d'aquest període (línia vertical) que es situada entre els 9,5º i 10º de temperatura. Si contrastem aquesta dada amb la temperatura mitjana anual per a cada any des del 91 veiem que la tendència va cap a un augment de la temperatura desmesurat arribant a superar l'any 2000 gairebé dos graus de la mitjana del període anterior.
Aquesta és una de les proves de què en aquesta regió el canvi climàtic ara mateix és un fet destacat que està causant diferents canvies en el medi ambient, un d'ells és reflexa en la temperatura, però també perjudicarà a llarg plaç a altres fenòmens climatològics, un d'ells és la disminució de les precipitacions. Actualment no el canvi de precipitacions no ha estat tan significatiu com el de temperatures però si comparem la tendència de les plujes al llarg de tot el segle XX veiem que la tendència de precipitacions va cap a una moderada disminució de les plujes des de principis de segle fins a finals:

L'efecte més important que comportarà l'augment de temperatures i la disminució de precipitacions constant serà un augment de la sequera. Tenint en compte que la Plana de Panonia és una zona de cultius intensius, l'agricultura en aquesta zona es veuria afectada sobretot per l'increment de la sequera, amb una major pèrdua de collites i una extensió de les zones desèrtiques. També es preveu un augment de les plagues. A més l'increment de la sequera, podrà esdevenir un factor limitant pel creixement de les ciutats i el manteniment de la població i les activitats en aquests països amb l'actual ritme de consum.

font: a partir de dades de www.met.hu
Gràfics: www.met.hu

2009-06-14T14:46:00.009+02:00

Perquè la Plana de Panònia?

Entenem com a Plana de Panònia: “la superfície que va quedar desprès de desaparèixer el mar de Panònia”, Aquesta definició pot ser una de les principals raons que ens ha conduït a l’elecció d’aquesta regió. L'atractiu del que va ser però ja no és, la possibilitat de conèixer amb major profunditat en el que s’ha convertit una situació anterior, l'existència de la qual ha conformat les característiques del que és avui en dia. Tots aquests elements han donat lloc a estudis geològics que descriuen la situació d’aquesta plana en una àrea de xoc entre dues plaques , l'Africana i l'Europea, situació que continua en l'actualitat. El seu aspecte físic exterior permet imaginar, i fins i tot recrear tècnicament com va poder ser en la realitat.
Així mateix aquesta plana ens entronca amb una altra de les característiques geogràfiques d'Europa, la gran extensió de les seves planes que ocupen al voltant de dues terceres parts de l’extensió d’aquest subcontinent i a través de les que, en diferents èpoques de la història varen penetrar diferents pobles, la cultura dels quals ha anat conformant en major o menor mesura l’essència del que podríem anomenar cultura europea.

2009-06-14T13:46:00.013+02:00

BIOGEOGRAFIA DE LA PLANA DE PANONIA

La vegetació típica del centre de la plana de Panonia és el bosc mixte de planifolis i coníferes. Les espècies dominants són el faig, el roure, el til·ler i les coníferes, com el pi. No obstant això, no és el bosc el que predomina a la Plana de Panonia. Aquest es troba molt degradat, a causa de la pressió humana i a les condicions de baixa pluviositat i temperatures contrastades. Tampoc el terra, que pel seu fort caràcter al luvial, o sorrenc, té gran quantitat d'aigua, és propici per a la formació de grans boscos. En el paisatge del centre que domina és una gran praderia de herbàcies anomenada Puszta. En realitat és l'estepa típica dels climes de caràcter continental. Tot i així, aquesta formació herbàcia està en retrocés, substituïda per grans explotacions agrícoles. Una mica més del 53% de la superfície de la plana està conreada de forma permanent.

Com fauna representativa d'aquesta zona destaca la raça bovina de gran alçada i constitució robusta, descendent dels prehistòrics uros, els bisons d'Europa. També es troben altres tipus de bestiar com vaques, porcs i ovelles. Les aus són abundants en tot el territori però és en el Llac Balaton on hi ha una major varietat, tant de fauna com de flora.

Els que ja hagin estat a aquesta regió, saben que es tracta d'un territori excitant i peculiar, és increïblement variat. Les planes estan trencades de tant en tant per pujols, i també algunes muntanyes, més o menys grans, contemplen al visitant des de la seva alçada. Té una naturalesa única, en bona mesura protegida, que permet observar milers d'espècies de flora i fauna que difícilment es troben en altres llocs.

A meitat de la gran plana, com una aparició entre les terres seques del Alföld, sorgeix el llac Tisza, una sinuosa i desigual extensió d'aigua, poblada de vegetació i fauna contrastada amb el món urbà que constitueix un dels majors encants turístics a la zona oriental de Panonia.

La ràpida industrialització d'aquesta zona i el rebre les masses d'aire contaminat d'Alemanya i Àustria ha provocat greus problemes, en la seva naturalesa. A banda de la contaminació habitual de les empreses que utilitzen tecnologia molt obsoleta i contaminant el centre pateix greus problemes de pluja àcida. Els rius, llacs i aigües subterrànies estan seriosament contaminades. En situació molt precària es troba el Danubi, que ja entra contaminat i amb prou feines rep tractament al seu pas per Hongria. El lago Balatón té nivells de contaminació molt alts, malgrat el seu ús turístic. Per pal·liar aquesta situació s'estan fent importants esforços per baixar els nivells de contaminació. Els seus aiguamolls tene importància internacional i per això estan protegits per diverses figures internacionals que permeten la protecció i la promoció d'aquestes zones.

font: Elaboració pròpia a partir de Gran Atles Europeu
foto: mundoteka

2009-05-05T11:59:00.002+02:00

POBLADORS HISTÒRICS DE LA PLANA DE PANONIA

Hi ha hagut una gran varietat de pobles que han habitat la plana de Panònia al llarg de la historia. De fet el seu nom prové dels Panonios, que pertanyien a l’ètnia illiria, que fins el s.I a.C. van habitar la plana. Entre el s.I a.C. i el s.I la plana va patir vàries invasions per parts dels pobles bàrbars i dels romans fins que a partir del s.I les parts més occidentals van ser incloses dins l’Imperi romà fins al punt que la ciutat de Sirmiun (actualment Sremska Mitrovica, Sèrbia), al s.III va passar a ser una de les quatre capitals de l’imperi romà.

A començaments de l’edat mitjana, la regió va canviar de mans constantment passat per l’imperi dels huns, el regne dels gèpids, el regne dels ostrogods, el regne dels llombards, el dels àvars d’eurasia, l’estat eslau de Samo, l’imeri franc, la Gran Moldavia, el principat Pannoni. La maojoria no ocupaven la totalitat de la plana, excepte els àvars, que la van conquerir en la seva totalitat.

Cap a l’any 1000, es va establir en quasi tota la plana el Regne d’Hungria que etava centralitzat al seu voltant. Va durar fins el 1526, quant va tenir lloc la Batalla de Mohács on les parts central i est de la plana van ser incloses dins l’Imperi Otomà. La resta de la plana on no hi havia els Otomans es va unir a la monarquia dels Habsburg.

Durant un segle la plana va ser escenàri de batalles entre els dos imperis, l’Otomà i els Habsburg. Cap a finals del s.VII els Habsburg van vàncer als otomans i es van anexionar a la major part de la plana.

A principis del s.XIX la monarquia dels Habsburg es va convertir en l’Imperi Austriac i mes tard, a mitjans del s.XIX, en l’Imperi Austriohungar. A la zona sudoccidental de la plana hi havia el regne autònom de Croàcia-Eslavonia.

A partir de 1918, la regió va ser dividida entre Hungria, Romania, Checoslovaquia, Àustria i el regne dels serbis, croats i eslovens que el 1929 seria renombrat com a Iouguslavia.

font text: El País Semanal

font imatges: 3viajesaldia.com

2009-04-26T18:01:00.011+02:00

ORIGEN DE LA PLANA DE PANONIA

La plana de Panonia es pot definir com la porció de terra que sorgeix en desaparèixer el mar de Panonia. Per això l’origen de la plana de Panonia es pot dividir en dues fases: d’una banda, la creació del mar de Panonia i d’altra banda l’anàlisi geològic de la zona amb especial èmfasi en els que han contribuït a l’aparició de la plana de Panonia.

Abans d’entrar en els dos punts indicats, es recull a continuació la informació bàsica per situar geogràficament aquesta plana i conèixer algunes de les seves principals característiques.

1.- Informació bàsica

El mar de Panonia i la plana a la que va donar lloc formen una depressió en el centre d’Europa formant part del sistema Alps-Carpats.

Aquesta depressió està totalment rodejada per diferents muntanyes:Al Nord i a l’Est els Carpats, al Sud els Alps Dinàrics i al Sud-est i a l’Oest els Alps. Cal remarcar que els Carpats de l’Oest, Est i Sud formen un semicercle que juntament amb els Alps Dinàrics tanquen en gran mesura l’ àrea, tal com s’observa en el gràfic . En dos cantons contraposats al Nord i al Sud, els promontoris Bohemian i Moesian constitueixen portes cap a l’espai exterior . A Moesian es troben les Iron gates, de les quals es parlarà més endavant.

Font: Durand, B (1999) “IBS Pannonian Basin project: a review of the main results and their bearings on hydrocarbon exploration” en The mediterranian Basins: tertiary extension within the Alpine Orogen, London, Geological Society of London, pp 197

La figura adjunta expressa gràficament la descripció efectuada. Mentre que les muntanyes citades tenen unes altures mitges relativament elevades(Carpats 1500m, Alps Dinàrics 1000m, Est i Sud-est Alps 2000). La plana de Panonia és una zona molt plana amb una altitud mitja de 150m sobre el nivell del mar, de la que només emergeix una muntanya amb una elevació superior als 1000m. L’extensió de la plana de Panonia és d’uns 400km de Nord a Sud per uns 800 km d’Est a Oest.

2.- La creació del Mar de Panonia

Fa una 240 milions d’anys a finals del Pèrmic la placa de Cimmeria( actualment la superfície de Turquia, Iran, Tibet i parts d’Àsia sud-oriental) es va separar de Gondwana( que en aquest moment forma part de Pangea). 60 milions d’anys desprès xocaria amb Eurasia. Durant aquest temps es va anar creant l’Oceà Tetis antecedent del Mar de Panonia.

Fa 90 milions d’anys, durant el Cretàcic Superior, L’Índia es va començar a separar d’Àfrica i va iniciar el seu avanç cap a Eurasia. Un 40 milions d’anys desprès, és a dir fa 50-55 milions d’anys, l’Índia va començar a xocar amb Àsia formant el Tibet i l’Himàlaia.

Font: www.scotese.com

Aquest desplaçament va originar la progressiva reducció de l’Oceà Tetis que com a conseqüència de la col·lisió la seva part dreta es va tancar continuant el procés de reducció que ja havia tingut lloc en gran mesura. El límit occidental va passar a anomenar-se Mar de Tetis, el qual era ampli i obert i inundava grans extensions d’Europa i del Nord d’Àfrica. Europa era aleshores un arxipèlag d’illes amb mars poc profunds.

El següent moment significatiu el trobem fa 34 milions d’anys quan té lloc l’orogènia alpina que va donar lloc als Alps i als Carpats.

Font:

a) http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Alpiner_Gebirgsgürtel.png imatge provinent de “United States Central Intelligence Agency’s World Factbook”

b) http://erdwissenschaften.uni-graz.at/forschung/projekte/beschreibungen/miozaen/ part “Palaeobiogeographic and tectonic frame”

Com a conseqüència es va formar el Mar Paratetis , mar que es va separar del Mar Tetis degut a aquest moviment orogènic. El mar Paratetis s’estenia al Sud d’Europa des de la regió Nord dels Alps fis al Mar d’Aral. La combinació de la caiguda del nivell del mar i l’elevació tectònica va donar lloc a una gran regressió del mar i a la formació d’una barrera entre l’Oceà Tetis i el Paratetis.

Fa 20 milions d’anys el Mar Paratetis englobava una àmplia zona d’ Europa central i Àsia occidental . Aquesta zona era canviant. A l’oest, incloïa en algunes etapes de la Conca de Molasse (cantó Nord dels Alps) la Conca de Panonia, l’actual Mar negre, i des d’allà s’estenia fins a l’Est cap a la posició actual del Mar d’Aral. Existia una bona connexió amb el Mediterrani que posteriorment es va interrompre.

www.scotese.com

Dins d’aquest període de 20 milions d’anys se’n poden diferenciar dos amb una extensió aproximada d’uns 10 milions d’anys cadascun.

En el segon d’aquests períodes i durant el Pliocè, el Mar Paratetis es va quedar aïllat i es va anar dividint progressivament en diversos mars interiors separats entre si: mediterrani, Panonia, Negre, Caspi, Aral. El Mar de Panonia va sorgir com a conseqüència d’aquest procés de divisió fa uns 10 milions d’anys.

En aquest període també va tenir lloc la dessecació parcial del Mar mediterrani en l’anomenada crisi salina del “Mesinense” fa 5,59 milions d’anys. Crisi que tot i que va tenir una duració curta, al recuperar-se novament el nivell va ocasionar un fort impacte en el seu moment.

El mar de Panonia va existir com a mar independent durant uns 9 milions d’anys.

El procés de la seva desaparició va finalitzar ja avançat el Pleistocè i va culminar fa uns 600.000 anys molt desprès de que desaparegués l’Oceà Tetis.

Font: http://homepage.mac.com/uriarte/climamioceno.html

És a dir, el Mar de Panonia es va formar durant el Pliocè com a conseqüència del procés descrit. Quan va desaparèixer, procés del que es tractarà en la següent apartat va deixar de 3 a 4 km de sediments marins dipositats a la Conca de Panonia. Actualment només queden els mars: Negre, Caspi i Aral, del que en una època va ser un important mar interior.

3.- Aspectes geològics de la Plana de Panonia ( d’ara en endavant CP)

Dona t que en el punt anterior ja s’ha efectuat el recorregut fins a l’aparició del mar de Panonia, aïllat del Mar Paratetis, ara ens centrarem únicament en les fases finals i especialment en aquells aspectes que es refereixin a la seva estructura geològica.

3.1.- Tectònica

Durant el Terciari i el Quaternari, la convergència entre Eurasia i Àfrica va produir un conjunt de col·lisions orogèniques i diferents tipus de subducció en la regió Alpina-Mediterrània.

La CP està formada internament per dues micro-plaques: al Nord la Alpine– Carpathian–Pannonian (ALCAPA) i al Sud la Pannonian o Tisza–Dacia o Tisza Mega placa, les quals es juxtaposen al llarg de l’anomenada Mid-Hungarian Line.

En la figura que es mostra a continuació es pretén visualitzar de manera clara aquestes dues microplaques i la línia divisòria entre ambdues, la Mid-Hungarian Line.

Font: Durand, B (1999) “Early Tertiary structural evolution of the border zone between the Pannonian and Transylvanian Basins” en The mediterranian Basins: tertiary extension within the Alpine Orogen, London, Geological Society of London, pp 252

En l’evolució de la CP es poden considerar dues fases : la primera fase anomenada synrift a l’inici i al mig del Miocè, de caràcter tectònic i la segona , la post-rift durant el Miocè tardà i el Pliocè bàsicament termal.

En el periode de temps entre l’oligocè i a l’inici del Miocè, es va iniciar la separació d’ALCAPA respecte als Alps meridionals. Durant aquest procés tectònic la micro-placa ALCAPA va experimentar una rotació de 50º en direcció contrària a les agulles del rellotge. Durant el mateix període de temps, la micro-placa Tisza-dacia va rotar entre uns 60-80º en el sentit de les agulles del rellotge. Aquestes rotacions de sentit oposat van modificar els eixos de compressió. La subducció que va tenir lloc en la zona dels Carpats va permetre un espai per aquests moviments. Aquestes rotacions van portar a la total amalgamació dels dos blocs separats i l’inici d’una sola unitat tectònica per la CP

La CP no estava formada per una sola conca sinó per un sistema de petites-mitjanes conques separades entre sí per petits pujols.

3.2.-Vulcanisme i sismologia

Dins de la CP existeix una zona volcànica situada en la seva zona central que s’estén de les muntanyes Keszhely a l’Oest fins a les muntanyes High Bakony a l’Est. Els Volcans va estar actius entre 7,54 Ma i 2,8 Ma i fonamentalment van expulsar en les seves erupcions productes alcalins basàltics.

S’estima que van existir uns 150 volcans basàltics. La seva ubicació es recull el següent esquema en el que la zona apareix indicada amb el nom BBHVG(Bakony-Balaton Higland Volcaniv Field).

En major o menor mesura el producte de les seves erupcions també va formar part dels sediments que es van acumular a la Plana de Panonia.

Font: Németh, K, Martin, U (1999) ,” Large hydrovolcanic field in the panonian basin: general characteristics of the Bakony Balaton-Highland Volcanic Field, Hungary”. Acta Vulcanologica, vol11, iss2, pp 2

S’ha considerat d’interès recollir a continuació alguna informació sobre l’activitat sísmica que va tenir aquesta zona. Òbviament no contribueix al dipòsit de sediments pero suposa una característica específica.

A partir d’una base de dades de 20.000 terratrèmols (T´oth et al.) es construeix el gràfic adjunto n queden reflexats en negre els llocs en els que ha tingut lloc aquesta activitat.

Font: S.AP.L. Cloething , F.Horvath, G.Bada, A.C.Lankreijer (2002), “Neotectonics and surfaces processes: the Pannonian Basin and Alpine/Carpathian System” Stephan Mueller Special Publication Series, Volume 3, pp 2

Hi ha un alt nivell d’activitat en els Alps Dinàrics i als Carpats. L’ hipocentre es situa generalment a 0 km de l’escorça. A la CP es troba en molts casos a una profunditat de 6-15 km.

3.3.- Sediments

El nivell de l’aigua estava influenciat, per una banda, pel volum de precipitacions i el nivell de descàrrega que els rius efectuaven, ambdós depenent de les variacions del clima, i per altra banda, pel nivell de sediments que rebia i acumulava.

Aquests sediments, a més dels que tenien origen marí , procedents de l’època de connexió amb el mar, tenen el seu origen en les cadenes muntanyoses que rodegen la CP. D’aquestes va precedir, per diverses vies, una progressiva acumulació de sediments amb origen, especialment, al Nord-est i al Nord-oest.

La CP es va anar emplenant a partir de sistemes deltaics creats des dels Carpats, Alps Alps Dinàrics. La segona font la constituïen altres deltes que aportaven també dipòsits i que estaven situats un al Nord , i l’altre al Nord-est i un altre ampli sistema deltaic situat al Sud.

Així mateix . l’enfonsament de la CP del que es tracta a continuació també va contribuir a la major acumulació d’aquests dipòsits.

El nivell de sediments varia àmpliament segons la zona, podent arribar als 7 km (Békés Basin-Makó).

En la següent figura es pot observar una primera distribució del nivell de dipòsits.

Font: Gordon L. Dolton (2006) “ Panonian Basin province, Central Europe (Province 4808)- Petroleum Geology, Total Petroleum Systems , and Patroleum Resource Assesemet”, USGS, Bulletin 2204-B, pp 9

Així mateix, en les imatges que s’adjunten es pot veure un tall transversal de la CP on es pot veure amb claredat la profunditat dels sediments en cada ubicació.

3.5.- Escorça

Al neogen e produeix una variació en el model d’evolució de la CP degut a la continua pressió que amb direcció N-NE efectua la microplaca de l’Adriàtic sobre la seva litosfera.

Com a conseqüència, el model extensiu que havia definit l’evolució de la CP durant el Pliocè passa a ser compressiu.

Les característiques de l’escorça de la CP: extensió, alta temperatura , escassa grossor, i poca resistència farà que es produeixin en el quaternari enfonsaments de diferent importància degut, principalment al pes dels sediments que es van acumulant.

La grossor de l’escorça es situa entre 22,5 i 30 km essent la línia de 30 km la que rodeja la plana de Panonia tal com es pot veure en la figura.

Font: Weber, Z (2002), “Imaging Pn velocities beneath the Pannonian basin”, Physics of the earth and planetary interiors, 129, pp 296.

Les deformacions i els enfonsaments que s’han produït es deuen fonamentalment a que la fina i dèbil escorça no pot suportar amb facilitat l’elevat pes dels sediments que tenen una mida d’uns 3km d’altura i pot arribar als 7 km.

En la següent imatge s’observa clarament l’efecte de l’enfonsament en una de les conques de la CP (figura dreta). A l’esquerra s’ha inclòs la imatge global de la plana de Panonia i la ubicació del lloc de l’enfonsament (en aquest cas la Great Hungarian Plain).

Font: S. Cloetingh, G. Bada, L. Matenco, A. Lankreijer, F. Horváth & C. Dinu(2006), “Modes of basin (de)formation, litospheric strenght and vertical motions in the Pannonian-Carpathian system: inferences from thermo-mechanical modelling”, Geological Society, London, Memoirs, Lyell collection, v. 32; pp 211

Per tenir una visió més global s’inclou una nova figura en la que s’observa una imatge dels enfonsaments globals que s’ha produït a la CP seguint una línia transversal que la creua i que es recull en la part superior del gràfic.

Font: http://www.falw.vu.nl/nl/opdrachtgevers/labs-aardwetenschappen/Tectonic-Laboratory/information-about-research-projects/quaternary-inversion-of-the-pannonian-basin.asp

4.- Iron gates

Tal com s’ha mencionat anteriorment, la Moesian plataforma és un dels punts pels que la CP connecta amb l’exterior. És a través d’aquesta plataforma per on el riu Danubi creuant les Iron gates surt de la CP i prossegueix el seu camí cap al mar Negre després de servir de frontera amb Romania durant una part del seu curs.

Per tant aquest riu i aquesta part del seu trajecte han constituït un dels elements significatius en el procés de conversió del mar de Panonia en la plana de Panonia, encara que ha estat l’acumulació dels sediments i el procés de dessecació experimentat, els elements fonamentals.

Es recullen dues imatges que inclouen les Iron gates i la seva ubicació en el traçat del riu. En la imatge Esquerra es recull una panoràmica de la CP i del centre d’Europa . S’ha indicat amb dues fletxes el curs del riu que correspon a les Iron Gates. La de la dreta es centra en el riu.

Font:

c) enciclopedia britanica 2006

d) google earth

Descarregat el powerpoint amb informació complementaria en el següent enllaç:

http://www.megaupload.com/?d=0Z7P3AHY

CLIMOGRAMA DE BUDAPEST

2009-04-14T19:38:00.006+02:00

Clica sobre la imatge per augmentar-la