POBLADORS HISTÒRICS DE LA PLANA DE PANONIA

Hi ha hagut una gran varietat de pobles que han habitat la plana de Panònia al llarg de la historia. De fet el seu nom prové dels Panonios, que pertanyien a l’ètnia illiria, que fins el s.I a.C. van habitar la plana. Entre el s.I a.C. i el s.I la plana va patir vàries invasions per parts dels pobles bàrbars i dels romans fins que a partir del s.I les parts més occidentals van ser incloses dins l’Imperi romà fins al punt que la ciutat de Sirmiun (actualment Sremska Mitrovica, Sèrbia), al s.III va passar a ser una de les quatre capitals de l’imperi romà.

A començaments de l’edat mitjana, la regió va canviar de mans constantment passat per l’imperi dels huns, el regne dels gèpids, el regne dels ostrogods, el regne dels llombards, el dels àvars d’eurasia, l’estat eslau de Samo, l’imeri franc, la Gran Moldavia, el principat Pannoni. La maojoria no ocupaven la totalitat de la plana, excepte els àvars, que la van conquerir en la seva totalitat.

Cap a l’any 1000, es va establir en quasi tota la plana el Regne d’Hungria que etava centralitzat al seu voltant. Va durar fins el 1526, quant va tenir lloc la Batalla de Mohács on les parts central i est de la plana van ser incloses dins l’Imperi Otomà. La resta de la plana on no hi havia els Otomans es va unir a la monarquia dels Habsburg.

Durant un segle la plana va ser escenàri de batalles entre els dos imperis, l’Otomà i els Habsburg. Cap a finals del s.VII els Habsburg van vàncer als otomans i es van anexionar a la major part de la plana.

A principis del s.XIX la monarquia dels Habsburg es va convertir en l’Imperi Austriac i mes tard, a mitjans del s.XIX, en l’Imperi Austriohungar. A la zona sudoccidental de la plana hi havia el regne autònom de Croàcia-Eslavonia.

A partir de 1918, la regió va ser dividida entre Hungria, Romania, Checoslovaquia, Àustria i el regne dels serbis, croats i eslovens que el 1929 seria renombrat com a Iouguslavia.

font text: El País Semanal

font imatges: 3viajesaldia.com