dilluns, 15 de juny de 2009

RELLEU


En el darrer gràfic de l’apartat 3.5 Escorça del Punt Origen de la Plana de Panonia, es recull visualment els moviments de l’escorça base de la CP tant en sentit ascendent com descendent i per les raons que allà s’expliquen.

Com ja s’ha indicat anteriorment la pressió entre les capes segueix present i continua afectant a la configuració del terreny. En la següent imatge es presenta un estudi recent sobre la direcció d’aquestes capes. Per a la interpretació de la imatge, és necessari posar atenció als signes + i – ja que indiquen quines varen ser les zones que en el Quaternari varen experimentar pujades o baixades de nivell i que, lògicament es corresponen amb l’orogènia actual.


Mentre que les muntanyes que la rodegen tenen unes altures mitjanes relativament elevades (Carpats 1500m, Alps Dinàrics 1000 m, Est i Sud-est dels Alps 2000 m), la Plana de Panonia és una zona molt plana. Més del 80% d’aquesta plana té una altura inferior als 200 m. A la part central i més extensa de la plana el punt més alt arriba als 183 m.

Si bé la nació que ocupa la major part de la Plana de Panonia és Hongria, no s’ha d’identificar el relleu d’ambdues encara que comparteixin un gran part del territori. No obstant Hongria abasta zones no incloses a la Plana de Panonia i al mateix temps aquesta plana inclou zones que pertanyen a altres països com ja s’ha indicat anteriorment.

Tractant-se d’una plana, el seu relleu no és complex, tot i així pot ser de gran utilitat mostrar una primera imatge global que a més la situï en el marc de les muntanyes que l’envolten.

S’observa en la següent imatge


Tot i que predomina la plana, el relleu no és uniforme i es poden distingir diverses àrees que si bé es situen fonamentalment a Hongria, també s'estenen per la part Sud d'Eslovàquia i, sobretot, pel Nord de Sèrbia.


Donat que el Danubi transcorre de manera transversal (veure apartat Hidrografia) pel seu territori, es pot establir una primera divisió utilitzant-lo com a referència. A l’Oest del Danubi es situa el Transdanubi i la Plana petita, el Petit Alföld , que ocupa una extensió d’uns 9.000 km2 aproximadament.


A l'Est es troba la Gran Plana que limita al Nord amb la zona de les Muntanyes Altes. La gran plana, el Gran Alföld, ocupa la major part a l’est del Danubi, és la zona més àmplia de la plana de Panonia, ocupant una extensió d’ aproximadament 100.000 km2.S'estén en direcció est cap a Romania. Pel Nord es troba amb les Muntanyes Altes, les quals s'estenen cap a l'est des de l'entrada del Danubi a Esztergom al llarg de la frontera entre Hongria i Eslovàquia . En aquestes muntanyes es troba el pic més alt d'Hongria.

Al Sud, a la part de Sèrbia, i encara que també predomina la plana, es troben les Muntanyes de les Illes , anomenades així perquè eren illes quan existia el mar de Panonia.

És una plana baixa i ondulada amb molt poca presencia de relleu. Dos terços d'aquesta plana tenen una horitzontalitat quasi perfecta, per sota dels 100 metres d'altitud. Es tracta d'una plana al·luvial, composta per sediments fluvials i mantells de “loess” (Material de llim de color groc d'origen glacial o fluvioglacial. És un material fi, que el vent transporta i diposita).

Com ja s'ha indicat anteriorment, i tal com es pot veure en la primera figura d'aquest apartat, aquesta zona és la que va acumular una major profunditat de sediments, fet que amb la primesa de la litosfera i a les pressions de les plaques, va donar lloc a que es deprimís en el Quaternari. Per aquests motius , constitueix la zona més fèrtil de la plana.

El riu Tizsa, afluent del Danubi, divideix longitudinalment la Gran plana en dues parts no simètriques.

La figura adjunta dóna una clara imatge d’aquesta zona.




A l'àrea situada a l'oest del Danubi, es troba la zona anomenada Transdanubia, que consta de diverses parts, bàsicament una més muntanyenca i una altra en la que predominen els pujols. La zona muntanyenca de Transdanubia, s’estén des del llac Balaton fins al Danubi en direcció de sud-oest a nord-est. Són muntanyes càrstiques d’ aproximadament 200 quilòmetres d'extensió que han format una xarxa d'aigües subterrànies Aquesta xarxa ocupa un paper essencial en l'oferta d'aigua de la regió i s'utilitzen també com aigües medicinals. Presenten una gran varietat de relleus. En l'àrea meridional s'aixequen les aïllades muntanyes Mecsek i en la zona septentrional estan els monts Bakony, situats al nord del llac Balaton, el llac més gran d'aigua dolça d’Europa central. Són famoses pel seu lignit i mineria de bauxita. La seva altura varia des dels 210 als 700 metres.

A aquesta zona pertanyen també els monts Visegard després dels quals el Danubi gira en angle recte per a dirigir-se al sud.

Les coves i aigües medicinals dels pujols de Buda, properes a Budapest li han donat un gran valor.

Els pujols Transadanubia van en direcció Est-oest des de la vall del Zala fins al riu Danubi. Al nord es situa el llac Balaton, i la vall del Drava al Sud. En la seva estructura destaquen dues muntanyes que sorgeixen per sobre de la resta, són les anomenades Mecsek i Villany. L'aprofitament d'aquests pujols és fonamentalment per a prades.




La Petita Alföld (o Plana Petita), es situa a la part nord- occidental de la plana de Panonia , s'estén cap a Àustria i Eslovàquia muntanyes de la qual està rodejada. La seva superfície és d'uns 9.000 Km2. Presenta mantells al·luvials modelatges en terrasses recobertes de “loess”. La part més baixa de la plana, al costat de la frontera austríaca, està ocupada per pantans i pel llac Neusiedl en la seva zona meridional. És en general una regió agrícola rica.

Es tracta d'una plana ondulada, la cota de la qual no supera els 200 metres. També està formada per dipòsits fluvials i de “loess”.

Aquí el Danubi va formar el seu al·luvió més gran a Europa. Es tracta d’un territori denominat(Szigetköz) situat en una illa entre el Danubi i els seus afluents. Té una longitud de 52,5 km i una amplada de 6-8km, amb una superfície d’uns 375km2. És la més gran d’Hongria. L’altitud del territori varia entre 110 i 125m. El seu jaç de grava conté una gran quantitat d'aigua potable.

Finalment cal citar les denominades muntanyes de les illes panòniques.

Amb aquets nom es coneixen 4 muntanyes situades al sud de la Plana de Panonia, concretament a Sèrbia, a la Península de Vojvodina. El seu nom es deu al fet que aquestes muntanyes eren illes quan existia el mar de Panonia. Entre aquestes en troben: Frusca-Gora i les Vrsac mountains.

En la imatge adjunta s’ha situar la muntanya Frusca-Gora. La seva localització és fàcil donada la seva proximitat amb les Iron gates.