dilluns, 15 de juny de 2009

HIDROGRAFIA DE LA PLANA DE PANONIA


Es basa fonamentalment en el riu Danubi i la seva conca. Addicionalment es tractarà l’exsitència d’un llac de gran dimensió, el llac Balaton.


La importància de la conca del Danubi es desprèn de dues xifres principals:

Abasta una superfície d'uns 800.000 km2, el que el converteix en el segon riu més important d'Europa després del riu Volga.
En el seu recorregut creua 18 països, és la conca que abasta més països del món. La superfície més àmplia correspon a Romania amb 228.500 km2.

Donada la importància de les magnituds que s'han indicat i tenint en compte la posició estratègica del Danubi en el comerç i en la connexió i relació entre els països que formen la seva conca, és d'utilitat, abans de continuar amb els aspectes més físics, descriure, encara que sigui breument el funcionament d'un element coordinador/regulador creat pels propis països.

Es tracta de la convenció signada a Belgrad al 1948 que va constituir l’ instrument legal internacional per a governar la navegació al Danubi, garantint la lliure circulació , d'acord amb els interessos i drets sobirans dels països signants. A més , es procurava afavorir i estrènyer les relacions econòmiques i culturals entre ells i amb altres nacions.

Els 11 membres signants van ser: Àustria, Bulgària, Croàcia, Alemanya, Hongria, Moldàvia, Eslovàquia, Romania, Rússia, Ucraïna, Sèrbia i cadascun d'ells es comprometia a mantenir la seva part del riu en condicions navegables.

Com a conseqüència, han estat registrades banderes de més de 30 països.

La comissió del Danubi està formada pels representants dels membres (un per estat) i el seu objectiu és supervisar la implementació dels acords del 1948 i la realització de les tasques necessàries per a facilitar la navegació pel Danubi.

Els idiomes oficials són l’alemany, el francès i el rus.

El resultat ha estat positiu i ha permès actuar per a corregir influències negatives en el comerç derivades de moments de crisis o de conflicte.

Els canvis que s'han produït en l'estructura mundial com la caiguda del taló d’acer , l’ampliació de la C. E , obliguen a dissenyar estratègies apropiades per a desenvolupar els mateixos objectius, especialment els que es refereixen a afavorir la relació i el comerç entre els països, però en un marc més ampli i més global com l’actual procurant que sigui positiu per a tots.

A més a més ha de contemplar la possibilitat de què es pugui variar la posició d'uns països en relació amb uns altres, : p. ex: passar a convertir-se en membre de l'U.E, encara que uns altres no ho siguin i actuar igualment buscant els aspectes positius de cada nova situació.

Tornant als aspectes físics, és un riu molt llarg , els seus 2780 km el situen en segona posició entre els rius d'Europa després novament del Volga. La seva amplària arriba a 1,5 Km, i la seva profunditat a 8 metres en alguns punts.

El seu cabal en la seva desembocadura, al Delta del mar Negre és de 6500 m³/s, com correspon a un riu amb una conca extensa. El seu cabal màxim en la goles de les Iron gates (es va mesurar el 13 d'abril de 2006 ) va ser de 13.400 m³/s. El Danubi ha causat fortes inundacions en gairebé tots els països que travessa, especialment a Romania. El seu cabal a Viena ja té, en terme mitjà, uns 1.900 m³/s, a Budapest , 2.350 m³/s i a Belgrad, 9000 m³/s.

La població situada en la seva conca ascendeix a uns 81 milions de persones.

És navegable per vaixells transoceànics fins a Braila (Romania) i per embarcacions fluvials fins a Ulm (Alemanya), a una distància d'uns 2.575 km. Aproximadament, 60 dels seus 300 afluents són navegables.

Es recull a continuació una imatge topogràfica amb la conca completa del Danubi.

Per a facilitar la seva visualització s’inclou un enllaç directe amb aquesta i altres imatges de les conques

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/8074

Així mateix s’inclou un mapa que reflexa les actuacions interfrontereres entre varis països per al millor aprofitament hidràulic

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/8076

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/8087




CONCA DEL DANUBI


Font: http://www.icpdr.org/icpdr-files/8074


En la següent imatge s’observen diferents usos als que es destina la conca.

Tot i que desprès es tracten individualment els tres principals afluents i les seves subconques aquesta imatge ens proporciona una informació global de tots aquests.

http://earthtrends.wri.org/pdf_library/maps/watersheds/eu2.pdf





Font: http://earthtrends.wri.org/pdf_library/maps/watersheds/eu2.pdf


Pel que fa a la plana de Panonia, només una part de la conca del Danubi s'inclou en aquesta, mentre que per a les altres 3 conques que analitzarem breument, la part inclosa en la plana és major , i a vegades total.

De les tres zones en les quals se sol dividir el recorregut, la primera d'elles, l'Alta queda fora del marc de Panonia.

El Danubi entre a la Plana de Panonia per la zona del Petit Alföld , i ho fa emergint per la gola d'Hongria prop de Bratislava, lloc en el que pot considerar-se finalitzada la Conca Alta. La imatge correspon a les Hungarian Gates.



Font: http://s3.amazonaws.com/readers/2009/04/11/daube_1.jpg


Allà el riu redueix la velocitat que assolia en el tram alt a causa de la disminució del pendent del recorregut. Es torna més ample i es converteix en navegable.

Com a conseqüència diposita grans quantitats de grava i sorra en el jaç, el que genera la formació de dues grans illes, una al costat eslovac del riu, i l’altre al costat hongarès. La superfície conjunta d'ambdues és de 1 869 km², i tenen uns 190. 000 habitants.

Quan el Danubi arriba a la gola de Esztergom, perfora aquest massís i es desvia cap al sud, passa per Budapest i recorre tota la Gran Plana (Gran Alföld) compartida per Hongria, Sèrbia i Romania, i on es diposita el “Loess” necessari per a aconseguir la gran qualitat del seu sòls i el desenvolupament de l'agricultura.

Veure enllaç: http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.map-of-hungary.co.uk/images/komarom-esztergom.gif&imgrefurl=http://www.map-of-hungary.co.uk/map-of-komarom-esztergom.htm&usg=__ngwIczROI8GRfKj6DEIxjK4YOH8=&h=566&w=602&sz=52&hl=es&start=7&um=1&tbnid=SniiLxbrR1y44M:&tbnh=127&tbnw=135&prev=/images%3Fq%3Desztergom%26hl%3Des%26sa%3DN%26um%3D1

Poc després de travessar la frontera d’ Hongria i prop de les muntanyes de Fruska-Gora (island muntains) , el Danubi torna a girar, en aquest cas cap a l'est per a passar a convertir-se en frontera amb Romania. A continuació deixarà la plana de Panonia a través de les Iron Gates a la frontera entre Sèrbia i Romania , coincidint també amb la finalització de l’altra part de la seva conca, la conca mitjana. Per això es pot dir que el seu recorregut per la plana de Panonia es correspon amb la Conca Mitjana.

És en aquesta conca mitjana on rep l'aportació dels seus tres principals afluents: el , Tisza, Drava i el Sava , fet que li permet quasi triplicar el seu volum.

Es recullen dues imatges referents a aquesta última part del recorregut per la plana de Panonia. La primera consisteix en un croquis de l'última de les tres goles que conformen les Iron gates, és a dir, la que marca el final del seu pas per Panonia , i l'altra , una imatge del recorregut en aquesta zona.







Conca del riu Tisza

Té una extensió de 157,186 Km2 el que la situa com la major subconca del Danubi. A més, la seva extensió, 966 Km, converteix aquest riu en l’afluent més llarg del Danubi.

La seva conca es distribueix per 5 països entre els quals hi ha una important col·laboració transfronterera per a un millor aprofitament. S'adjunta un enllaç sobre aquest punt.

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/14441


L'estructura topogràfica de la conca es recull en la imatge següent.




Font: http://www.icpdr.org/icpdr-files/14419


Per a finalitzar amb les imatges, en el següent enllaç es mostra els diferents usos de la terra , en el qual predomina l'agricultura donada la gran qualitat de la terra.

Enllaç: http://www.icpdr.org/icpdr-files/14437

En aquesta conca es poden distingir tres seccions principals:

L'Alta , més muntanyenca i situada a Ucraïna, la Mitjana i la Baixa. Aquestes dues últimes són les que es troben a la Plana de Panonia essent a la Baixa on es produeix la trobada amb el Danubi.

Així mateix és en aquestes dues on rep l'aportació dels seus afluents.

Conca del Sava

És l'afluent que més aigua aporta al Danubi i el segon en quantitat d'aigua recollida.

La seva dimensió és de 95,419 km2, és a dir la segona entre els afluents després de la del Tisza.

La seva conca és compartida per 5 països: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia Hercegovina, Sèrbia i Montenegro. A més, cal destacar que els acords presos entre aquests països per a la gestió conjunta d'aquest riu, es van prendre com exemple pilot per a la Directiva marc Europea per al Danubi i Europa.

Neix en les muntanyes a l'oest d’Eslovènia i passa a través de les terres baixes de Croàcia ja dintre de la plana de Panonia. Durant part del seu recorregut es converteix en la frontera entre Croàcia , contínua el seu recorregut, sempre dintre de Panonia, cap a Sèrbia i Montenegro i s'uneix amb el Danubi a Belgrad amb un cabal de 1,564 m3/seg.

Igual que el riu Tisza també té els seus afluents.

Conca del Drava

És el quart afluent del Danubi, si s’agafen com a variables la grandària de la conca i longitud del riu (719 km).

Connecta els Alps amb el Danubi, i per tant amb el Mar Negre. Es pot considerar que contacta amb la Plana de Panonia al Sud del llac Balaton, quan es converteix en frontera entre Croàcia i Hongria.

La seva conca es distribueix entre tres països: Àustria , on neix, Eslovènia i Croàcia.

S'uneix al Danubi a Osijek on té una amplària de 320m.

En la seva zona Alta, i, per tant abans d'entrar a Panonia s’han construït més de 20 dics per a aprofitar el seu gran cabal d'aigua per a la generació d'electricitat.

Llac Balaton

Està situat a Hongria, al cor del Transdanubi , a uns 100 km de Budapest dintre de l'àmbit de la plana de Panonia.

És un dels majors llacs d'Europa amb 77 km de llac i uns 3-5 km d'ample, se l’ha arribat a anomenar el Mar d'Hongria. És poc profund, uns 2,5 metres de profunditat, si bé en algunes zones arriba als 12 m.

És d'aigua dolça, rep l'aportació d'aigua del riu Zala i aquest alimenta a la vegada al riu Sio.

S'inclou una imatge del llac Balaton.



Font: http://www.eosnap.com/public/media/2009/05/hungary/20090517-hungary-full.jpg